Skip to content

Università Liedia de Bulsan

Curs de laurea magistrala a livel unich de

Scienzes dla Formazion primara

Chest curs de laurea enjigna ca ensegnanc per la scolina y la scola elementara, persones fondamentales per l’educazion che acompagneia adum con les families mutans y mutons sun si troi de svilup y de aprendiment, valorisan si talenc y promuevon n svilup emozional ecuilibré y la partezipazion ativa tla comunitédemocratica.

Descrizion dl curs

L percurs é caraterisé da na didatica flessibla y interativa, che se baseia sun na combinazion de lezions, laboratori, seminars y practicums. Al ti vegn dé na gran lerch al laour sun caji concrec y a les simulazions, per promueve n aprendiment atif y coscient.  L percurs ciala ence da svilupé les competenzes che vá debujegn per insigné tl contest de grups de mutans y mutons tla fascia d'eté dai 3 ai 10 agn, con n azent particolar sun n valgunes competenzes fondamentales per la scola y scolina d'aldidaincuei:  

  • zitadinanza globala y sostignibelté, aprofondides tres n ensegnament dediché;
  • la gestion dla diversité y di conflic, y l'educazion inclusiva, svilupedes te n percurs vertical coerent danter l prum y l terz ann de stude;  
  • competenzes digitales y educazion ai media, con n ensegnament dediché che vá ete ence sun l'integrazion dl'intelienza artifiziala tla didatica;  
  • svilup linguistich y plurilinguism — con referimenc a la comunicazion didatica, al emparé i lingac talian, todesch, ingleis y ladin y a la gestion de contesć de aprendiment plurilinguai  
  • pensier scientifich problem-solving con n focus spezifich sun la didatica dla matematica y dles scienzes.  

L ambient de stude é particolarmenter plajoul: les pices dimenscions permet n bon contat y de dretes interazions danter dozenc y studentes y studenc. L ambient linguistich y cultural é unich. L ensegnament tla sezion ladina vegn fat ti cater lingac ladin, talian, todesch y ingleis. Chest contest pieta condizions ideales per s'enjigné ca a realtésplurilinguales y interculturales che carateriseia la scola y la scolina dles valedes ladines. A la fin dl stude, giata i studenc y les studentes l'abilitazion per l'ensegnament tles scoles elementares y dles scolines de duta la Talia, ma ai pó ence ensegné ingleis te dutes les scoles elementares dla Talia, emplù talian o todesch coche L2 tles scoles todesces o talianes tla Provinzia Autonoma de Bulsan (aladò dla declarazion dl lingaz dla oma). Aladò dla scola te chela che t'os ensegné, poste te scrive ite, respetivamenter, tla sezion taliana, todescia o ladina. 

Và a les infos sun l'amiscion

L curs descrit en curt

Classa de laurea: LM-85bis
Credic ECTS: 300
Dorada dl stude: 5 agn
Lingac de ensegnament: talian, todesch, ingleis (dutes les sezions) y ladin (sezion ladina) 
Posć a desposizion: 18 (sezion ladina), 80 (sezion taliana), 200 (sezion todescia)
Campus: Persenon
Coutes de iscrizion: ca. 1200 € al ann

Strutura

Chesta laurea magistrala met adum la teoria y la pratica bele dal meteman, con practicums te scora y scolina che conduj dal'osservazion cina a la conduzion autonoma de ativités y percursc bele dal prum ann de stude inant. Ti prums cursc végnel traté argomenc de pedagogia, didatica generala, psicologia dl svilup, pedagogia interculturala y storia dl'educazion. Les didatiches dles materies (lingac, matematica, scienzes, storia y geografia, ciamps d'esprescion artistica) tol ete souraldut l secont y terz ann, dagnora con lezions aposta per la scolina y la scola elementara y cotanc de laboratori pratics. I seminars interdisciplinars y i project workshop permet da afronté te na maniera integreda lestematiches prioritares dla scola y dla scolina d'aldedancuei ti ciamps dla ousc, di lingac espressifs y dl multilinguism y dla inclujion. La frecuenza é dassen aconsieda. Empò él prevedù n valgunes lezions online y, dal cuart ann inant, l'organisazion dles leziuns te blocs per alesiré l'entreda tl mond dla scola y dla scolina bele denant che stluje ju l stude.   
Aladò dla sezion chirida fora, é i lingac d'ensegnament chisc:  

  • sezion taliana: lingaz prinzipal d’ensegnament talian; laprò todesch (almanco 30 credic) y ingleis (almanco 15 credic);  
  • sezion todescia: lingaz prinzipal d’ensegnament todesch; talian (almanco 30 credic) y ingleis (almanco 15 credic);  
  • sezion ladina: talian, todesch, ladin (n terz per lingaz) y ingleis (almanco 15 credic). 

Persones

Diretour dl curs (sezion ladina): Prof. Paul Videsott (foto)
Diretour dl curs (sezion todescia): Prof. Reinhard Tschiesner
Diretoura dl curs (sezion taliana): Prof.ssa Heidrun Demo
Reprejentant dles studentes y di studenc tl Consei dl curs: Alex Raffaele Mammone

Peer Tutoring

I studenc dl prum ann giaterà l aiut de na rei de tutors personai che i avisarà tratant dut l percurs universitar, tant giut che ai en à debojegn. Chisc peer-tutors pieta aiut, p.ej. tla organisazion dles ativités de stude, per chirì fora i cursc da frecuenté o per dutes les domandes che à da en fé en general con la vita da student tla unibz.

Studié foradecà y practicum

L curs de laurea pieta poscibeltés da studié foradecà te universités partner te dut l mond. Bele dal prum ann él ence prevedù da fé n practicum, sibe tla scolina che tla scola elementara. L practicum tol ite endut 45 CFU dl stude y dura doi iadi tant che tl rest dla Talia.

Mestiers che an pó fé con chesta laurea

Nosc assolvenc giata la abilitazion da laoré tles scolines (mutons da. ca 3 a ca. 6 agn) y tles scoles elementares (mutons da 6 a 11 agn) statales y nia-statales y pó tó pert ai concursc per deventé ensegnant de rode. Chi che fej la sezion ladina, pó ensegné tles scoles ladines, talianes y todesces dla Provinzia de Bulsan y te dutes les scoles dl rest dla Talia.

Do che te as sclut ju l stude de Scienzes dla Formazion primara, poste jì inant con i studi y te scrive ite o a n Master de secont livel o a n dotorat de enrescida.

Contenc y con n laour: chet é te does paroles l cheder di assolvenc de unibz che vegn fora da les enrescides AlmaLaurea sun l livel de sodesfazion di studenc y sun tant inant che ai à giaté n post de laour do da un n ann che ai à sclut ju l stude.

Franziska Schneider

Lehrerin | Platanus Schule Berlin - Deutschland 

Die Fakultät für Bildungswissenschaften bietet Raum für pädagogisch-didaktisches Lernen, experimentelles Forschen, Kreativität, rege Diskussionen und entspannte Gespräche unter Studierenden. Mir persönlich war bei der Auswahl meines Studiums sowohl die sprachliche Vielfalt, als auch die Verknüpfung von Theorie und Praxis sehr wichtig. Zahlreiche Praktika und Hospitationen in Kindergärten und Grundschulen gaben mir einen Einblick in unterschiedliche Bildungsrealitäten, in und außerhalb Südtirols. Außerdem hatte ich die Möglichkeit, neben dem Studium an einer Grundschule zu arbeiten und den Berufsalltag von Lehrpersonen kennenzulernen. Nach meinem Abschluss bin ich nach Deutschland gegangen, um vor allem Erfahrungen in Bezug auf Mehrsprachigkeit und Interkulturalität an Schulen zu sammeln. Derzeit unterrichte ich an der Platanus Schule in Berlin und lerne vieles über bilingualen Unterricht, Ganztagskonzepte sowie Freizeit- und Projektplanung. 

Sara Ischia

INSEGNANTE | SCUOLA ELEMENTARE DI BOSENTINO - Italia

Questo corso universitario mi ha offerto la possibilità di sperimentare attivamente le mie conoscenze con i tirocini a scuola e i laboratori gestiti da professori attenti e partecipativi. Personalmente credo che il numero limitato di studenti permetta di avere un rapporto migliore e più veritiero con i professori, dando a tutti le stesse possibilità di partecipazione attiva alle lezioni. Infine sceglierei nuovamente questo corso di studio per l’attenzione alle lingue straniere, per me: tedesco e inglese. Poter studiare con professori madrelingua in un contesto multiculturale e trilingue è, per me, un valore aggiunto all’offerta formativa del corso di scienze della formazione primaria. Ho potuto partecipare a diverse conferenze molto interessanti sulle tematiche dell’inclusione e delle lingue, e sono stata co-speaker a un simposio in lingua inglese sull’utilizzo dei lapbook come supporto all’insegnamento della lingua inglese a scuola.

Text

banner DSC0154

Studié tla unibz

Vive tl Südtirol, poscibeltés de alberch, stipendiums per l stude, cursc singui y d'ater

Faculty Education unibz 3

Infos sun l ejam de amiscion

Deplù informazions sun l ejam

Studié zenza enciamps

L Student Support é l pont de referiment per studenc con debojegns particolars y/o con desturbs de aprendiment. Ei pó se nuzé de mesures de compensazion y de sostegn dant y tratant l stude. I referenc tla Facolté de Scienzes dla Formazion é Vanessa Macchia.

Deplù informazions sun l studié zenza enciamps

Preiscrizion y Amiscion

Chiló giateste dutes les informazions sun la preiscrizion y sun l'amiscion al curs de stude.

Tl laour da vegnì acredité da pert dl Minister.

I sescion

Preiscrizion: 02/03 - 28/04/2026 (anter les 12:00)
Ejams de lingaz (online): 16/03/2026 (iscrizion: 02 - 09/03/2026) y 16 - 17 y 20 - 21/04/2026 (iscrizion: 24/03 - 08/04/2026)
Ejam de ladin B2 (tl campus Persenon): 25.03.2026, 16:00 Uhr (registraziun cina ai 19.03.2026)
Ejam de amiscion: 14/05/2026
Publicazion dles graduatoes: anter 27/05/2026
Da paié la pruma rata dles coutes universitares: anter 05/06/2026 (anter les 12:00)
Imatricolazion: 10/07 - 06/08/2026 (anter les 12:00)

II sescion (demé per zitadinis UE)

Preiscrizion: 28/05 - 08/07/2026 (anter les 12:00)
Ejams de lingaz (online): 22 - 26/06/2026 (iscrizion: 28/05 - 15/06/2026)
Ejam de ladin B2 (tl campus Persenon): 11.06.2026, 16:00 Uhr (registraziun cina ai 04.06.2026)
Ejam de amiscion: 16/07/2026
Publicazion dles graduatores: anter 30/07/2026
Da paié la pruma rata dles coutes universitares: anter 06/08/2026 (anter les 12:00)
Imatricolazion: anter 06/08/2026 (anter les 12:00)

Sescion injuntada (demé per zitadinis UE)

La Facolté pó ativé atres sescions de setëmber por spezifics curs de stude, sc'al é posć a desposizion. Deplù informazions sön sescions injuntades a tëmp debit.

Cursc de preparazion y dis de informazion per chi che met man da studié

Cursc de lingaz intensifs: 01 - 18/09/2026 (da lunesc a vendres, 6 ores al di)
Dis dles Matricoles: 29 - 30/09/2026

I semester

Lezions: 28/09 - 23/12/2026
Vacanzes: 24/12/2026 - 06/01/2027
Lezions: 07/01 - 23/01/2027
Ejams: 25/01 - 20/02/2027

II semester

Lezions: 01/03 - 25/03/2027
Vacanzes: 26 - 29/03/2027
Lezions: 30/03 - 12/06/2027
Ejams: 14/06 - 10/07/2027

Sescion d'auton

Ejams: 23/08 – 25/09/2027

L Servisc Consulenza per l stude te deida da chirì fora te na maniera coscienta l percurs de stude. Sovenz bàstel na telefoneda o na e-mail por sclarì n dube. Telefoneiesse: +39 0471 012100.

Candidac convocá a l ejam d’amisciun

Domanda d'informaziun